09 de juliol 2007

Mulla't 2007

Ahir, com cada any, es va celebrar a unes 600 piscines de Catalunya el Mulla't per l'esclerosi múltiple, un esdeveniment que consisteix en anara nedar i comptabilitzar els metres, que després seran enregistrats. De tota la campanya que duu a terme durant aquest dia la fundació FEM (Fundació Esclerosi Múltiple), s'aconsegueix recaptar diners que serveixen per fer campanyes de sensibilització, ajuda al malalts amb noves infraestructures i hospitals.. etc.

Tot i haver estat nedadora a un nivell bastant alt, mai hi havia participat i aquest any em va fer gràcia. Vaig anar a la piscina municipal de Cerdanyola, però en total n'hi havia sis, d'obertes. L'horari era de 9:15 a 15:00, amb algunes activitats com ara partits de water-polo, màrfegues d'aigua i altres jocs per nens, i a les 12:00 se celebrava l'acte central de la jornada, amb un relleu ja mític que es volia superar i per tant aconseguir un nou rècord. A les 10:00 em planto a la piscina. Jo anava mentalitzada de que no podria nedar gaire a gust ja que hi hauria molta gent, però en canvi quan vaig veure que el vestidor estava mig buit i, encara més, quan la piscina estava mig desèrtica, em vaig desil·lusionar una mica. Per una banda millor, podria nedar més a gust, al meu ritme, sense haver de fer "slàlom" entre la gent gran (amb tot el respecte) ni canviar de carril cada dos per tres. Vaig pensar que més endavant la gent s'animaria i aniria fer unes piscinetes però no va ser així. Un efecte de les fortes radiacions solars i l'absència de nuvolositat al cel, sumades a que era un diumenge em feien sospitar que la gent no trepitjaria pas la piscina, ja que a més a més és coberta. No es va fer cap partit de water-polo i tan sols hi havia un nen d'uns tres anyets amb el seu pare nedant i jugant amb la màrfega de color rosa. A les onze i mitja vaig abandonar la piscina amb el meu germà (que ja que també havia sigut nedador, va ser arrossegat a ser solidari un cop l'any per una servidora). Jo vaig fer 4100 metres i el meu germà 4200 (més o menys fèiem el mateix) i vaig acabar ben cansada.. Des que vaig deixar la natació que no feia tants metres seguits en un dia! (bé, quan nedava en feia més). Però el fet que ho vaig fer per una bona causa és el que compta, que jo els diumenges sóc d'aixecar-me a les nou i fer una mica el dropo.

(Si puc penjaré el "diploma" que vaig rebre al sortir, perquè veieu que no us enganyo!)

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada