15 de juliol 2007

Màgia lunar

Sens dubte té un encant especial per a mi, i no crec ser l’única que ho pensa. Al nostre satèl·lit des de sempre se li han atribuït propietats misterioses i és observada cada dia per milions de persones. Moltes nits, des de la finestra de l’habitació em quedo una estona mirant-la, i és tot un espectacle. Potser és la influència de la nit, tan fosca i sempre plena de misteris, a més a més de l’enigmàtica cara oculta de la lluna, o que sigui una circumferència tan increïblement perfecta quan està en la fase de lluna plena. Però des de sempre ha tingut ressò en totes les societats del món. El nostre calendari es divideix en dotze mesos, que coincideixen amb les fases de la lluna; el primer dia de la setmana, ja sigui dilluns, lunes, monday (de moon day) o lundi té referències indiscutibles a aquest astre, i té un simbolisme especial sobretot en religions politeistes i en llegendes antigues. Per exemple, a la mitologia grega, la deessa Selene n’era la seva representant, i la seva corresponent a la mitologia romana era Febe.

Però deixant de banda els mites i llegendes que se li atribueixen a la lluna, jo volia parlar de la influència que pugui tenir sobre nosaltres. No parlo pas de la creença que és la causant de les marees degut a la força d’atracció entre els dos astres i tot això, sinó a la influència en el comportament humà. Tampoc em refereixo a si us convertiu en homes llop ni res d’això quan hi ha lluna plena, sinó a les diferents teories que algunes persones defensen o que elles mateixes experimenten sobre els canvis de comportament que tenen amb les fases lunars. Les ja tradicionals com l’increment de naixements durant la fase de lluna plena, recollir les collites durant la lluna minvant o tallar-se el cabell també durant aquesta fase perquè després creix més lentament estan bastant desestimades, ja que s’han fet estadístiques que no corroboren aquests resultats. Però molta gent afirma que durant la lluna plena està més malencònic o estrany, i d’altres tot el contrari. N’hi ha que en fase de lluna nova se senten més susceptibles i s’emprenyen més fàcilment... N’hi ha per a tots els gustos. Jo no sé mai quan és lluna nova, plena o minvant, només ho sé quan arriba la nit i m’assec al costat de la finestra a mirar-la. No he analitzat mai com m’ha anat el dia o com em sento i he intentat relacionar-ho amb la fase en la qual es troba la lluna. Si algú ho ha provat o hi creu, pot compartir la seva experiència. Potser els dies que estigui de mala lluna miraré per la finestra i hi trobaré alguna coincidència, però serà difícil convèncer a tothom que només poden emprenyar-me un cop cada mes.


2 comentaris :

  1. I tan que hi ha històries amb la lluna !!

    Jo recordo quan agafa aquest color tan vermellós, la lluna de sang que em deia mon pare i que em contava que la mort rondava per la terra...

    ResponElimina
  2. Ostres, aquesta no la coneixia! Gràcies!

    ResponElimina