16 de juliol 2007

Incògnites i embarbussaments lingüístics

El català té un lèxic molt ampli del qual en desconec milers de paraules . No sé si algú també l'ha vist alguna vegada però a tv3 feien un programa anomenat "Caçadors de Paraules", i es viatjava per tot el territori de parla catalana "caçant" paraules pròpies de certs dialectes, d'altres de més conegudes, frases fetes i refranys, s'intentaven recollir el màxim de mots d'alguns argots... El programa el trobava entretingut i alhora em sorprenia en moltes ocasions, ja que hi ha mil maneres de dir el mateix i la majoria les desconeixem.

N'hi ha algunes que les fem servir cada dia. Per exemple, per la meva part puc dir que sé fins a cinc sinònims de morir, com ara dinyar-la, palmar-la, anar-se'n a l'altre barri, passar a millor vida o estirar la pota. També sé diverses frases fetes que contenen parts del cos, concretament amb la : ser un mà foradada, ser la mà dreta d'algú, donar un cop demà, posar la mà al foc o rentar-se les mans.

Sobretot tenim també mooooltes paraules a la nostra disposició a l'hora d'insultar a algú (som molt malparlats?), i algunes de les que em van fer més gràcia en aquest programa se'm van quedar, però val a dir que la majoria no les havia sentit mai. Per exemple, jo en conec alguns (encara que he d'admetre que quan m'encenc passo directament als més tradicionals) com ara xitxarel·lo, titafluixa, tros de quòniam, cap de pardals, carallot, perepunyetes, malapècora... I de les que no coneixia pas, les més curioses em van semblar borni de cervell, campanar de bajoques, mestretites i mastegatatxes. Però segurament la reacció davant d'aquests insults o els ja típics no és la mateixa... Aquests semblen més lleus, no?

Per altra banda el català també té paraules impronunciables, o si més no que he trigat un bon temps a aconseguir dir-les d'una sola tirada sense entrebancar-me. Se'm feia un garbuix al cap quan intentava dir inintel·ligible, processionària, desoxiribonucleic o bioluminescència, però poc a poc ho he anat superant i ja em surten d'una sola tirada (la processionària encara està en procés...). I ja per acabar-ho d'adobar, he trobat la paraula Hipopotomonstrosesquipedaliofòbia (espereu que agafo aire...), que és la por a pronunciar paraules llargues i complicades, i només de pronunciar-ne el nom ja pots patir un síncope. Val a dir que avui en dia existeixen fòbies per a tot, i que sovint els noms per denominar-les resultes impronunciables.

I no acabaríem mai de dir paraules impossibles o sinònims d'altres paraules, així que us animo a que me'n deixeu alguna: la que us sembli més estranya, la que mai heu sabut pronunciar, si sabeu molts sinònims d'alguna paraula o verb també ho podeu deixar escrit per aquí... Del tema que vulgueu, en el dialecte que vulgueu, però sempre que siguin en català.

Bona caça!

4 comentaris :

  1. Una paraula estranya i que mai he sabut pronunciar ?

    Espanya

    xDDD

    Jo per sort no pateixo hipip... hopi.. hipopotima... bé, d'allò que dius

    ;)

    ResponElimina
  2. El meu avi insultava els àrbritres dient-los xurreros, vés a saber què li havien fet els xurreros!!!

    Ara no em vénen al cap gaires paraules que no sapigua dir bé, però quan vaig començar a venir a Menorca em costaven molt els noms d'alguns llocs d'aquí, com Binimel·là, el que em costava era pronunciar-ho com ells!!!

    ResponElimina
  3. Ostres Carquinyol, sí que és estranya... I què dius que és això?


    Valqui: Pobres xurreros! Amb lo bons que fan els xurros calentets, a l'hivern... Però és un insult molt maco i afable, gràcies. Fa poc vaig estar a Eivissa i sí que és veritat que de vegades em costava entendre l'acccent...

    ResponElimina
  4. Doncs Laia t'he de dir que als d'Eivissa se'ls entèn mil vegades més que als menorquins i als mallorquins!!!! Tot i així tot és acostumar-s'hi.

    Tinc una amiga eivissenca i ara m'has fet pensar en com diuen ells que algú "està tonto": Estàs asenat!! Boníssim!!

    I el meu avi, vés no li devien agradar els xurros!!

    ResponElimina