26 de juliol 2007

El país de Xauxa

Xauxa és una país imaginari on hi ha de tot i per a tots els gustos, no hi ha conflictes, ni problemes econòmics, polítics, socials ni de cap mena, i on tothom pot viure en pau i harmonia. El país ideal, en podríem dir. No sé pas d'on ve aquesta expressió, però m'agrada i sona bastant bé el nom, és simpàtic, divertit. El fet és que conec una poesia que va fer Antoni Borí Fontesta sobre aquesta terra d'alegria i llibertat, i us la poso a continuació perquè els que no la conegueu pugueu gaudir llegint-la. L'autor va néixer el 1862 a Badalona i hi morí el 1912, després d'haver participat en els Jocs Florals amb un clamorós èxit i en revistes renaixentistes que defensaven la recuperació de la llengua (com ara Lo Gay Saber o La Renaixensa). A veure què us sembla.

Xauxa

Xauxa és el país més gran
i bonic per excel·lència;
allà es neda en l’opulència
i de pobres no n’hi ha.
Allà no mana ningú
i tothom creu i va recte,
perquè s’acata i respecta
el pensar de cada u.
Així tots viuen tranquils
en la més dolça harmonia,
sense crims, ni policia,
ni plets, ni guerres civils.
No es fan quintes ni eleccions;
com que no hi ha propietaris,
no hi ha advocats, ni notaris,
ni es paguen contribucions.
Allà ningú té la dèria
del treball per l’interès,
perquè al no haver-hi diners
no es coneix mai la misèria.
Tothom troba el que demana;
per acontentar qui ho vol
cada dia surt el sol
i plou set cops la setmana.
La pluja no els encaparra;
el dilluns, plouen cabrits;
el dimarts, coloms rostits;
el dimecres, butifarra;
el dijous, rets i cotilles;
divendres, fruites i vanos;
dissabte, puros habanos,
i el diumenge, mandonguilles
i préssecs rossos com sols.
Allà sols hi ha fruites fines
i les pomes camosines,
albercocs del pinyol dolç.
Les cases són de torrons;
les parets, de xocolata;
les rieres, d’or i plata;
i els camps, coberts de capons.
Els arbres donen vestits;
les muntanyes, perles riques;
els jardins, flors molt boniques,
i les fonts, vins exquisits.

Allà no s’ha de passar
cap pena per poder viure;
vinga broma, vinga riure,
i menjar bé, i disfrutar.
Així és que com que hi reina
tanta alegria i quietud,
s’hi disfruta una salut
que els metges no hi tenen feina.
I quan ja s’és a la vora
de les portes de la mort,
ve una febre, un atac fort,
i… bona nit i bona hora!
Amb això, sense disbauxa,
si us agrada el que es diu,
aneu a passar un estiu
allà a la terra de Xauxa.
I quan sereu de tornada,
com que jo no hi he estat mai…
d’eix país hermós i gai,
ja em contareu si us agrada.

Bé, espero que us hagi agradat i ja sabeu... Si algun dia hi aneu, no dubteu en fer-me dentetes i explicar-me on és i com s'hi està!

Ben pensat... Avui queda exactament un mes pel meu aniversari, i no estaria pas malament que el meu regalet fos un petit viatge a aquesta terra de llum i disbauxa! Bon diaa!


5 comentaris :

  1. ui, els viatges, els viatges... espera a veure si puc marxar d'Oz que igual vaig a parar a Xauxa! ja et diré el caminet... ;)

    ResponElimina
  2. Tant de bo! Conills malcarats per cases a l'estil de Hansel i Gretel no és pas un mal canvi!

    ResponElimina
  3. Crec que m'agrada el país aquest...per on dius que cau ? xD

    ResponElimina
  4. No em sona que tingui parada de metro. Ja m'ho tornaré a mirar.

    Doctora, ahir a la nit vaig posar una estona la tele i em va semblar veure els jugadors del Barça. És greu? :P

    ResponElimina
  5. Mmm no ho sé Carquinyol, estic esperant a veure si nimue hi pot anar amb el seu zeppelin. De moment, paratge desconegut... I massa ideal per ser veritat, també...

    Tranquil, pd40, no eren visions, jo també vaig haver de mirar-me'l una estoneta (una tele i un pare a un metre de la pantalla)

    ResponElimina