12 de juliol 2007

El julivert

Mai ho faig i curiosament avui m'he posat a llegir un diari digital. Disputes amb ETA, el màxim aforament aconseguit ahir als cinemes degut a l'estrena d'una nova entrega del famós Harry Potter, enquestes, política... I en un raconet, algú ha volgut recordar que ahir feia cinc anys de l'inici de l'exitosa campanya espanyola que més tard recuperaria l'illot de Perejil. Va ser el dia 11 de juliol de 2002 quan 24 gendarmes marroquins hi van desembarcar i van plantificar-hi un parell de banderes del seu país. De seguida que se'n va adonar, hi va intervenir la Guàrdia Civil i més tard, el govern del que era aleshores president del govern espanyol (del qual ens estalviarem el nom) va sol·licitar que els gendarmes abandonessin l'illot i que retiressin les banderes per tal que l'illot retornés al seu estat «statu quo ante», és a dir, deshabitada. Però gràcies al magnífic desplegament de l'Operació Romeo-Sierra, el 17 de juliol, tropes espanyoles van prendre terra triomfalment a l'illot, capturant i desarmant els marroquins que hi havia i retornant al país quatre pedres mal posades. Legionaris de Ceuta feien vigilància permanent per tal d'evitar cap nou incident i després de totes les picabaralles entre els dos països durant nou dies, finalment Espanya va tenir un èxit rotund: tenia en possessió una massa rocosa que surava enmig de l'Estret de Gibraltar.

No puc evitar llegir el que va passar i no riure a la vegada. Hi haurà gent que no pensarà com jo o no... Però de veritat, ara en serio... És tan còmic!!! Ningú sabia què o qui era Perejil abans que passés tot això (a part de la verdureta, és clar)!! I el més divertit és que és un tros de roca enmig del mar que fa 500 x 300 metres... No ho sé, potser volien recalificar el terreny? Ni per això serveix!

Recordant aquesta "gesta" no podia evitar que una imatge em vingués a la memòria una i una altra vegada, i en podeu fer la prova: "Un nen petit, de tres o quatre anyets té un germanet i es posa gelós, ja que les atencions de la mare es desvien cap al nou individu, quan fa dos dies ell era el rei del mambo. Quan el germanet potser ja té sis mesos o un anyet, els gelos van en augment. Posem una situació senzilla: el germà gran té una pilota petita i una pilota gran davant seu i comença a jugar amb la pilota gran, posem per cas. La mare, per tal d'entretenir el germanet petit, li dóna la pilota petita que l'altre ignora al seu fill petit. Quan l'altre vegi això, voldrà de seguida jugar amb la pilota petita simplement perquè l'altre no la tingui. Encara que ell no hi vulgui jugar, encara que li sembli horrible, lletja o inútil."

Doncs ben pensat, un illot perdut enmig del mar, que el govern no feia servir per res, que no li feia pas cas, que havia deixat de banda, que la gent ni tan sols sabia que existia... Però tan bon punt hi posen els peus els marroquins... Apa, a recuperar-la! I a plantar-hi la bandera, sobretot! Sincerament, no us recorda a aquest conflicte de gelos que jo no puc evitar recordar?

Però tranquils, la rebequeria es va acabar i la pilota petita torna a ser seva...

4 comentaris :

  1. Oi, achei teu blog pelo google tá bem interessante gostei desse post. Quando der dá uma passada pelo meu blog, é sobre camisetas personalizadas, mostra passo a passo como criar uma camiseta personalizada bem maneira. Se você quiser linkar meu blog no seu eu ficaria agradecido, até mais e sucesso. (If you speak English can see the version in English of the Camiseta Personalizada. If he will be possible add my blog in your blogroll I thankful, bye friend).

    ResponElimina
  2. Encara me'n recordo del "parte" que va fer el Ministre de Defensa de llavors, en Trillo "De madrugada con viento moderado de levante..." un "hazañas bélicas" o l'espanyola.

    Per cert companya, aquest illot no ha estat meu mai, per a mi "la pilota petita torna a ser seva"

    ;)

    ResponElimina
  3. Tens raó :S Queda molt malament posat així... Hi faré un petit retoc, gràcies

    ResponElimina
  4. jaja, encara recordo la narració del Trillo XDD Semblava que ho vivia i tot, segur que porta un trauma de petit.
    Gràcies per la visita al blog! :)

    ResponElimina