27 de juliol 2007

Autoconsciència i cultura

Poc a poc el meu treball va avançant. De moment està quedant força bé, a mi m'agrada... Però encara no se m'havien torçat les coses (bé, deixant de banda els meus conflictes amb els dofinaris/zoològics). I quan se'm destorota tot sóc molt susceptible, dèbil i tot se'm fa una muntanya. Perdre el control, no saber per on agafar-ho, com redactar-ho o simplement no entendre-ho és per a mi un daltabaix. Tinc aquest defecte: posar-me histèrica en comptes d'intentar trobar-hi una solució. I ja que he descobert que el bloc s'ha convertit en una teràpia excel·lent en aquestes ocasions, aquí estic.

Hi ha un apartat del treball en el qual esmento si podríem parlar d'una cultura dels dofins. Tracto temes com l'aprenentatge per imitació, l'ensinistrament de dofins, les tècniques de caça que utilitzen (un exemple magnífic de coordinació i cooperació que es transmet de pares a fills)... I finalment, després d'haver llegit uns articles molt interessants del PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences) vaig decidir incloure l'autoconsciència. Resulta que en diferents experiments s'ha demostrat que els dofins tenen consciència d'ells mateixos com a individus davant d'un mirall, és a dir, que al veure's reflectits saben que són ells i no pas un altre dofí (més endavant faré un post d'això que és molt maco i m'agrada molt). Per altra banda, en els dofins mulars s'ha observat que cada individu té un xisclet característic, com si es tractés del seu nom, que utilitza per comunicar-se amb els altres. Bé, en resum, que a l'hora de redactar aquest apartat he de fer una petita introducció, no puc entrar "a saco"... I aquí ve el problema, perquè jo no sé què té a veure l'autoconsciència amb la cultura. Tenir consciència de nosaltres mateixos, que som un organisme independent de la natura (vull dir que no som una muntanya, per exemple...) i la cultura... No sabia per on agafar-ho, així que vaig enviar un mail a meu tutor. I em va contestar això: "l'autoconsciència i la cultura estan del tot interrelacionades, en el sentit que el fet de ser conscient del que ens envolta i d'un mateix indica al mateix temps que ens en distanciem, i per tant som capaços de tenir un món (de pensament, imaginació, etc...) propi i diferent de la realitat o món natural." Jo no sé si és perquè és filòsof o per què, però no ho veig clar. I la fase següent és demanar consell a qui tinc més a prop. I la meva mare dient-me que sí, que ho entenia, i intentant explicar-m'ho amb uns exemples totalment allunyats del que estava parlant, de manera que no em va solucionar res. I la Laia ho busca a Internet, sense treure res en clar. Ha trobat escrit molts cops que a partir de l'autoconsciència va néixer la cultura però PER QUÈ?¿?¿ Ahir a la nit m'ho vaig tornar a llegir, i després de destrossar el xiclet que mastegava (és una altra teràpia anti-estrès, mossegar un xiclet o alguna cosa amb totes les teves forces) vaig decidir deixar-ho per l'endemà, que hauria passat una nit i tindria el cap més clar. Però avui m'hi torno a posar i res de res.

Em sento estúpida i descol·locada. Segur que no és tan difícil d'entendre, però no m'entra. I no perquè jo no vulgui, ja m'agradaria... Tinc un conflicte intern amb el meu caparró, que m'està fent pujar la mosca al nas.

Potser llegireu el que em va dir el meu tutor i direu: si s'entén la mar de bé! O fins i tot sense llegir-ho ja em sabríeu donar una explicació magistral de com estan relacionats aquests maleits dos termes. I és que això de pensar en abstracte se m'està resistint molt. I em faria molta ràbia que m'ho acabessin explicant pel Conte de la vella, ja sabeu, com si fos una nena petita (només faltaria que amb dibuixets i tot...)

Bé, continuaré la meva recerca i fins que no ho entengui m'ho llegiré tants cops com calgui perquè això sí, potser em frustro de seguida, però la meva tossuderia... Encara pot més (això espero...)

3 comentaris :

  1. Potser t'embolico jo encara més, però crec que la relació és la següent: l'autoconsciència es permet esbrinar que som èssers individuals, i que hi ha altres similars a nosaltres però diferents (el cas de reconèixer-se al mirall és un clar exemple).

    I com hi ha altres individus com nosaltres am els que ens hem de relacionar creem una sèrie de regles que utilitzem per a aquesta convivència, les quals poden ser molt variades i complexes, aquestes regles són les que formen la nostra cultura.

    Però per a saber que hi ha altres individus amb els que ens hem de relacionar i que no som nosaltres mateixos és indispensable saber que som èssers independents.

    ResponElimina
  2. El comentari d'en Carquinyol està molt bé. Et deixo el meu granet de sorra, a veure si t'agrada :)
    Al meu entendre és important destacar que l'ésser humà és un animal social per naturalesa, per tant tots els aspectes comunicatius tenen una gran importància. A partir de l'autoconsciència de la individualitat és factible la transmissió de coneixement entre els diferents membres de la comunitat, l'assumpció de rols i la formació de valors comuns, que fa que el grup formi la seva identitat cultural. Segurament tot això també és extrapolable als dofins, amb limitacions.
    Són genials els treballs de recerca, encara que donin molta feina.

    ResponElimina
  3. M'heu deixat sense paraules els dos!! ostres, us ben juro que ho entès!

    Carquinyol, era el que esperava. Una petita explicació senzilla i suficient, no tesis rocambolesques... Moltes gràcies!

    Pd40, la teva és més "formal", ho dic pel vocabulari. Però m'ha servit també, ja he fet un altre pas!

    Gràcies pel vostre ajut desinteressat (perquè... no em demanareu drets d'autor ni res d'això no? ;D)
    MOOOOLT BON CAP DE SETMANA!!

    ResponElimina