19 de juliol 2007

Aires d'artista

Aquest estiu m'ha donat per pintar, ves per on. Vaig començar al juny, quan vaig acabar els exàmens i podia saltar-me alguns dies perquè les aules estaven reservades pels exàmens de suficiència. Al passadís de casa la mare va decidir posar-hi uns dibuixos a l'aquarel·la fets fa un parell o tres d'anys per mi, però que la veritat no m'agradaven gaire. I com que tota l'estona rondinava, doncs em va dir: en comptes de remugar fes-ne algun que t'agradi. I així ho vaig fer. Principalment per omplir aquelles estones mortes en les quals m'estirava, arronsava, asseia i tornava a estirar al sofà sense saber què fer. I el més difícil és començar: buscant per tot arreu alguna cosa per plasmar en el full vaig acabar berenant llet amb galetes. Però al tornar a posar la llet a la nevera vaig veure unes pomes ben ufanoses que feia uns dies que rondaven per allà, així que vaig decidir pintar-les. Vaig fer una petita composició amb un drap de cuina i aquest és el resultat:



I com que hi havien dos quadres al passadís, vaig decidir fer-ne un altre. Aquesta vegada no vaig sortir de l'habitació, i els afortunats van ser un ren de peluix que acompanyava a una colònia un aniversari (ara no me'n recordo quan va ser...) i la capsa on en realitat guardo el carregador del mòbil, auriculars, el cable de la ràdio i tot allò que ma mare es troba per terra quan passa l'escombra... I... walà!



No és que hi tingui molta mà però per passar l'estona... Això sí, la capsa de color blau va estar una setmana i mitja castigada al calaix quan estava a mig pintar perquè no m'havia quedat com jo volia... Però quan es passa la rabieta i el full s'ha assecat del tot, te n'adones que... Màgia! Pots tornar a pintar a sobre i la pífia més o menys es pot arreglar.

Avui mirant el diari se m'ha alegrat el dia. Havia començat com un dia normal i indiferent, encaminat a la rutina de les últimes quatre setmanes, però sempre hi ha alguna coseta que llegeixes o trobes que fa que tinguis un positivisme que no fa pas cap mal. I a més a més he fet una empanada de tonyina per dinar que m'ha quedat... És que em ve salivera només de pensar en la pinta que fa! I jo SOLA! Per fi...

Avui o ahir, no ho sé ben bé, s'han publicat les notes de tall de la universitat. Encara em queda un any i queda molt per fer, però jo ja en tinc unes ganes enormes i no me'n puc estar de mirar tota l'estona les assignatures que la carrera té (m'hauré d'esperar fins al tercer any per fer Biologia Marina...), crèdits, notes de tall... Lògicament vull anar a la UAB, (que la tinc a mitja horeta de casa caminant sense presses) i aquest any necessiten un 6,4 per entrar a Biologia. Com que aquestes notes no experimenten grans davallades ni pujades d'un any a l'altre, de moment ho tinc a l'abast i això, vulguis que no, t'alegra una mica el dia. Pot passar de tot, ja que sé que puc tenir també un mal any, però de moment ja tinc la guspira de l'il·lusió ben encesa, i això de moment no m'ho treu ningú. Estic escoltant una cançó d'aquelles que t'arrenquen un somriure de la cara i amb les quals cridaries i botaries com un boig si estiguessis sol a casa. I tinc ganes d'escriure, explicar coses, xerrar molt, i molt ràpid (és la meva especialitat).

M'he llevat amb el peu dret i bufa un aire agradable al carrer. Avui serà un bon dia.

3 comentaris :

  1. M'agraden els dibuixos, són macos. Jo no en vaig saber mai, de pintar amb aquarel·les. Jo era de dibuixar amb llapis i jugar amb les ombres.

    M'agrada la teva il.lusió. Jo també ho feia, això de mirar les assignatures que faria, el que faria, tot plegat. Tot i que et felicito: hi ha poca gent que un any abans ja sàpiga què vol estudiar!

    Aquesta il.lusió teva és contagiosa.

    ResponElimina
  2. Els dibuixos molt macos la veritat, i les il·lusions millors encara. Amb aquesta il·lusió segur que tot anirà sobre rodes.

    Jur... la UAB a 30 minuts... jo la tenia a 1h 30 !! Des de Badalona hi ha molt més tros :)

    ResponElimina
  3. A 30 minuts caminant! El meu germà s'hi planta en vint minuts però jo no tinc les seves cames... Si agafo el bus (que ves per on para davant de casa) en cinc minutets hi seria... Podré tenir el luxe de dormir una mica més!

    ResponElimina