27 de juny 2007

Un incís...

En aquest viatge virtual que he emprès vull fer una paradeta, un petit incís. Durant el trajecte he topat amb aquest arbre. El vent remena les seves branques d'un cantó a l'altre, el sacseja, el mareja, l'acaricia suaument. Les floretes rosades que cobrien els seus braços poc a poc cauen a terra en una pluja de vida i color, creant una catifa de flors ja mig seques que quan hi passes per sobre fan crec-crec. La brisa fa neteja i deixarà l'arbre despullat, mig nu, per tal que passi l'hivern i a la primavera pugui tornar a florir amb la seva esplendor i guarnir-se i empolainar-se, presumint de la seva bellesa amb orgull. Dels mals records cal fer-ne neteja també. Cal que el un vent amic ens remeni, sacsegi, que ens buidi d'allò que valdria més no recordar. Cal desprendre'ns dels mals moments i deixar que descansin a terra per sempre, que també s'assequin i desapareixin, o que el vent se'ls endugui enllà on ja no puguin turmentar-nos. Fins i tot podrem després pasar-hi per sobre i trepitjar-los amb els peus, rebaixar-los i fins i tot una rialla sorgirà dels nostres llavis quan veiem que hem superat aquella beneiteria que ens va fer plorar, jeure al llit durant dies, rumiar absurdament, patir sense motiu o mil coses més. Els mals records es perdran i a diferència de les floretes, l'any que ve no tornaran: ens haurem desfet d'ells per sempre.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada