23 d’abril 2007

Sant Jordi

Sant Jordi. Dia de roses i de llibres. Tothom sap la mítica llegenda que des de petits hem anat sentint any rere any: hi havia una vegada un drac que tenia a tota la ciutat atemorida, i s’anava menjant a les noies que els habitants li oferien i que eren escollides per sorteig; però un dia li va tocar a la princesa i quan era a punt de cruspir-se-la, va arribar Sant Jordi damunt del cavall i la va salvar; i de la sang en sortiren roses vermelles.... Molt maco ben plegat. Però avui hem fet un petit treball de reflexió a Filosofia sobre les interpretacions (de vegades exagerades) que es pot donar a aquests mites i llegendes. I aquest n’és un exemple.

El nom de Jordi (en castellà Jorge) prové del terme grec "Γεώργιος" que té el seu origen en la unió dels mots "γη" (geo, que vol dir terra) i "έργο" (ergos, que vol dir treballar). Per tant, podríem sintetitzar el seu significat com a "el que treballa la terra". De la mateixa manera, si investiguem l’etimologia del mot cultura veiem que prové del llatinisme colere, que significa cultivar. Per tant, s’esdevé una estreta relació entre ambdós conceptes: Jordi és aquell que treballa la terra, que cultiva, que “fa cultura”. Així s’explica com ha perdurat en el temps aquesta llegenda i com ha esdevingut un mite i una diada tan importants en les cultures del món, no tan sols en la catalana (ja que sant Jordi no és patró només de Catalunya, sinó també de Geòrgia, Grècia, Anglaterra, Lituània, Polònia, Portugal, Rússia i Sèrbia). La lluita de l’home per sobreviure i per imposar-se sobre les altres espècies té un espai reservat també en aquesta llegenda. El drac no solament és un individu monstruós, sinó una suma de tots els elements fins llavors coneguts i que creien que eren els que formaven tota la matèria: terra, foc, aire i aigua. Mirant-nos el nostre estimat drac amb uns altres ulls, veiem les seves escames de peix (aigua), les urpes d’àguila i les ales (aire), que llença foc per la boca (foc) i es desplaça també caminant, i la seva aparença general ens recorda a la d’una espècie de rèptil estrany (terra). Així, quan Sant Jordi (el camperol, aquell que treballa la terra) venç al drac, es converteix en la persona capaç de vèncer al món, de sobreposar-s’hi, d’imposar-se sobre les altres espècies i fins i tot sobre els quatre elements, consolidant-se la seva potència de domini.

I la rosa? S’ha de ser una mica ingenu per tal d’imaginar que de la sang en surten roses, Així que no us talleu un dit i deixeu regalimar la sang dins un test perquè no funcionarà. Sembla que té a veure amb la Fira dels Enamorats que se celebrava a Barcelona el segle XV.

Però és clar.. Per què el dia 23 i d’abril precisament? Mira que hi ha dies a l’any eh... Primerament, la rosa floreix durant la primavera, i aquesta data és una època on l’escalforeta del sol que s’ha amagat durant l’hivern comença a fer el seu efecte i a despertar les flors i els camps... que maca la primavera... A més a més, i relacionant-ho amb la diada dels llibres (que no té res a veure amb la llegenda, ja que crec que Sant Jordi no llegia pas novel·les mentre muntava a cavall, i que jo sàpiga més tard no va escriure les seves memòries...), veiem que el dia 23 d’abril es commemora la mort de Miguel de Cervantes, l’autor d’El Quixot (1616) i casualment també és el dia que va néixer i morir William Shakespeare (1616) i Josep Pla, (aquest sí del cert, l’any 1981).

Bé, a tots els que llegiu això avui, espero que tingueu molt bona diada i que rebeu un llibre o bé una rosa. I per tots aquells que no en rebin cap, jo els regalo aquests d’aquí, que encara que siguin virtuals, tenen el mateix valor, tenint en compte que us els ofereixo amb molta estima

Feliç dia!




1 comentari :

  1. També vull felicitar a la laia per tots els premis (tots ells molt merescuts) que va obtindre als jocs florals de l'institut :)
    te'ls mereixes guapaaa!! ttm¡

    ResponElimina