26 d’abril 2007

Lladres d'idees

M'assec davant el teclat amb un núvol dins el cap que no em deixa pensar gaire bé. Serà el dia. Està gris i no ha sortit el sol durant tota la tarda. Bé, alguna cosa se m'acudirà. No, res. Vinga una mica d'esforç... Poc a poc el tap es va desfent, i les idees circulen amb fluïdesa. Ei, quina bona frase aquesta... la posaré així.. o millor d'aquesta altra manera... Així, així queda millor. Sempre hi ha un moment, mentre escric, en el qual la llumeta esdevé incandescent i els dits més ràpids que el vent, teclejant i pitjant amb força les lletres del teclat que no es queixen pas, elles volen ser escrites, formar paraules, tenir sentit, ser alguna cosa. Buff.. l'obra acabada! I surt aquella gran riallada d'orella a orella que et fa sentir bé i que no pots amagar. I no pots evitar tampoc llegir i rellegir allò que has escrit, fascinant-te amb cada línia i pensant que com pot ser que puguis escriure així. No cal gaire cosa, només tenir alguna cosa a explicar, alguna cosa que vulguis que els altres sàpiguen, bé perquè a tu et fascina, bé perquè et fa sentir tan malament i necessites explicar-ho a algú... però ja està fet i això és el que importa. Un botonet blau, a dalt a la dreta, i tot solucionat. Ja has publicat la teva obra, ja està tot fet. Ara a esperar si algú et deixa un comentari. T'és igual si et critica o no, el fet és que participin en la teva obra i diguin el que pensen.

Una setmana més tard no tens cap comentari. No pots evitar decepcionar-te una mica... Et va costar una mica fer-ho, i hi vas posar tan de sentiment... Bé, no passa res, el pròxim serà millor. Això també estimula el teu afany de superació. Obres el Mozilla, a veure què trobes. Se t'acudeix pensar que potser si escrius a la barra del navegador unes frases de la teva obra sortirà el teu nom a Internet i això et farà sentir important. Màgia. Un tal "nene_18" té un magnífic blog en el qual hi figura una entrada mooooolt semblant a la teva... massa i tot no?

Poca gent crec que ho sap, però avui és el dia internacional de la propietat privada, instaurat per l'ONU el 2001. Defensa, reconeix i dóna suport a autors, inventors i artistes. En definitiva, a la creació intel·lectual en general. En el cas d'Internet, jo avui faig un homenatge a tots aquells que escriuen, publiquen i mostren al món com són i com se senten sense esperar res a canvi. Bé, potser un comentari curtet que els digui "Oh, m'ha agradat molt" o bé "doncs sí, jo també m'he sentit així alguna vegada.." Però res més. No busquen els diners ni la fama... Simplement volen expressar i desfogar-se, donar a conèixer un nou món o, per què no, fer crítica del sistema o de com estem destruint el món. Però és molt decepcionant trobar a qualsevol racó de la xarxa que algú, amb tan sols dos clics, ha fet seves unes paraules que han sorgit de la teva ment i que els teus dits han escrit, lletra per lletra, acuradament, amb tot el sentiment i afecte del món.

Jo no pretenc posar un nom a la meva “obra”. Només demano que si un dia topeu amb una cirereta madura que ha caigut de l’arbre no la trepitgeu. Deixeu que ella sola, amb el pas del temps, torni a la terra d’on ha sortit i contribueixi a enriquir-la amb la seva aportació.

3 comentaris :

  1. Això fot molta ràbia. I mira que és patètic anar agafant idees dels altres. El "nene" ja queda retratat, però segur que a tu et deixa amb mal rotllo. No en facis cas. Les teves "cireretes" tenen "denominació d'origen". ;-)
    I per això de no trobar comentaris després d'uns dies, es ben curiós. Jo mai encerto quins seran els posts que tindran més èxit. Alguns que creia genials han passat sense pena ni gloria i altres fets de pressa i corrents i tenen piles de comentaris.
    Tot plegat es la màgia dels blogs! Les coses que escrius prenen vida pròpia!
    Salut!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies! Bé, això del plagi sí que fot, però sempre quedarà l'orgull personal... I per cert, deu n'hi do el teu blog, estàs molt ben documentat sempre! I també escrius molt bé!

    ResponElimina
  3. Només tres paraules: OLE OLE OLE!! No als copions :)
    Però sempre queda la consolació de dir... Copiar es fàcil, tenir alguna cosa teva realment, no. jajaja
    I demà farem els millors creps del món mundiaaal ** jajaja testimu!!

    ResponElimina