A primera vista, la genètica no és pas avorrida: una molècula helicoïdal, increïblement condensada, és qui poseeix la clau que obre el pany de la nostra existència, del nostre ésser. És molt interessant i força curiós com a través de l'evolució s'han arribat a generar processos tan complicats i interconnectats entre sí. Som ben bé una màquina molt ben regulada, més complexa del que us pugueu imaginar. Però quan comences a estudiar, et bombardegen un munt de noms, processos de regulació gènica, proteïnes... Que espanten una mica.
Per sort, però, hi ha una part de l'assignatura de resolució de problemes. Per tal de posar en pràctica els mecanismes d'herència i coses així, se solen emprar sempre els mateixos exemples: la famosíssima Drosophila melanogaster, pèsols, la cresta de la gallina (la forma de la qual ve determinada per un fenomen d'interacció entre gens), ratolins...
Però també es pot tenir més imaginació i per treure ferro a un examen, plantejar un problema així:
(imatge extreta d'un model d'examen de l'any 2007... no m'ho he inventat!)
He de dir que no he estat mai seguidora d'aquesta sèrie, en conec els trets bàsics... però tot i així fa gràcia!
Per als més inquiets: si no m'he equivocat: a)39% b)39% c)1,2% d)4,4%
Escrits
