03 d’agost 2016

Tesi v 0.02

Després que en Carquinyol em deprimís l'altre dia amb la nomenclatura de les versions, reanomeno la sèrie de posts doctorals. Tesi v 0.02, doncs!

Avui és el primer dia que m'he quedat a casa per fer una primera arrencada intensiva, i ha estat prou profitosa. Almenys m'ha servit perquè no em molestés ningú i per començar a posar-me una mica a to amb tot el que necessito per començar a escriure. 

He de dir que he començat per la part més senzilla de l'escriptura, la que no requereix gaire esforç mental perquè és purament descriptiva: els Materials i Mètodes, M&M per als amics. Per als que no hi estigueu familiaritzats, normalment, els documents científics com les tesis i els articles tenen cinc seccions més o menys fixes: la Introducció, on s'explica una mica què és el que ja se sabia abans de que tu comencessis (es fa una petita introducció de l'anatomia de l'òrgan afectat, es descriu la malaltia, s'incideix en els aspectes de biologia molecular més rellevants per entendre la teva tesi...); la Hipòtesi i Objectius que t'havies plantejat (equivalent al Què vols investigar); els Materials i Mètodes que fas servir per demostrar la hipòtesi (que seria el Com ho vols investigar); els Resultats obtinguts i finalment, una barreja de Discussió i Conclusions de la feina feta. 

Doncs en el meu primer dia de M&M, el caos ha arribat. Les pestanyes del navegador. Quan me n'he adonat, en tenia infinites obertes. I totes elles útils, totes les anava utilitzant amb més o menys freqüència. Us en faré un petit resum:

  • Google Drive. De moment he començat a escriure en línia, per no anar amb l'USB amunt i avall i tenir mil versions. Quan el format comenci a ser important, ja veuré com me les arreglo per no tenir 50 versions. 
  • Els diccionaris. En primer lloc el DIEC, ja que una tesi és un document formal. Res de faltes d'ortografia ni mots incorrectes. En segon lloc el Termcat i wordreference, com a traductors. I heus aquí un dels grans problemes: el llenguatge científic és en anglès, hi ha moltes expressions i termes que directament els adaptem, tot i no ser correctes. I normalment parles d'enhancers, tracking i scrapers tal qual, sense tenir ni idea que el dia que et decideixis escriure una tesi en català estaràs consultant diccionaris cada dos minuts.
  • Una pestanya a Pubmed, la bíblia dels científics. La base de dades de tots els articles que s'han publicat, que s'actualitza constantment. Indispensable. 
  • El gestor de referències bilbiogràfiques, en el meu cas Mendeley. Les tècniques que fem servir algú les va descobrir i posar a punt, la majoria no hem estat pioners en gairebé res. Tot està per escrit, i cal citar a aquells que un dia van descobrir alguna cosa que ens va facilitar la vida. Al cap i a la fi, els científics ens alimentem de cites, som millors contra més cites tenen els nostres articles, ja que representa que la nostra feina ha tingut més abast. Controvèrsia a part sobre el sistema, qualsevol article que he de citar a la tesi, el busco a Pubmed i me'l guardo a Mendeley. Pim, pam!
  • Una pestanya per anar buscant els headquarters de cada casa comercial. Sí, també hem de citar això. Qualsevol reactiu que anomeno porta associades dues preguntes obligades: a qui li has comprat?, i on és la seva seu? Massachussets? França? Detroit? California? Doncs ni idea, Google m'ajuda.
  • Una altra pestanya per buscar referències de productes, que a estones era la mateixa pestanya que l'anterior. Perquè tu saps quin anticòs has fet servir, el nom d'un reactiu, o d'una màquina. Però la referència 67533FHM o la 9765-2G segurament se t'escapen. Doncs sí, això també cal. I no, no cal que les busqueu que me les he inventat!
  • Dues tesis que m'han deixat, de gent que ha treballat amb tècniques similars a les meves o en la mateixa malaltia que jo. Tenir una referència quan t'encalles sempre va bé. De tota manera, també hi ha la web de tesis en xarxa

I ho deixarem aquí. Vist així potser no són tantes, unes 8 o 9, però tenint en compte que molts cops els enllaços s'obren en pestanyes noves, hi ha hagut estones de caos visual al meu ordinador.  

No obstant, mica en mica, les coses prenen forma. I això és una bona senyal. 

20 de juliol 2016

Tesi v 1.0

Una reaparició a les portes de les vacances pot semblar una mica estranya. Poc temps, poques coses a dir i poca imaginació a l'hora de dir-les; tot contribueix a la inactivitat i l'abandonament d'aquests petits racons de món.

No obstant, avui podria haver estat una mica el dia 0, i no podia deixar passar l'oportunitat de deixar-ho per escrit ni de fer-vos-en partícips als pobres que encara teníeu esperances de que algun dia respirés. I és que en un bloc on a la primera entrada explicava que tenia un examen de biologia a l'institut, i on he relatat les diferents fases de la selectivitat, el pas per la universitat, un màster i els inicis de la tesi amb una beca sota el braç… El dia 0 no podia faltar. Començar a buscar articles, i mirar tesis antigues. Obrir un document Word que es digui Tesi.docx, el qual tindrà mil versions. Començar a pensar en l'estructura, en terminis. El dia d'avui ha inclòs una mica de tot això, i he pensat que podia ser considerat el dia 0, l'inici de final, el fet d'agafar tots els meus resultats i escriure'n un petit llibre.


Amb la boca petita, i el respecte que fa dir-ho, crec que avui oficialment he començat a escriure la Tesi. 

05 d’octubre 2015

100 tresors

Fa tres mesos ja vaig deixar anar que això del geocaching m'havia picat la curiositat. Una xorrada com una altra? Una moda passatgera? Pot ser. De moment, però, he entrat amb força en aquest petit gran món de catchers distribuïts arreu del món, i ja hem aconseguit passar dels 100 trobats. I la primera valoració que en faig és que no només m'ha fet passar bones estones (i també moments de frustració!), sinó que m'ha aportat moltes altres coses que no m'esperava. 

Desviar-se de la ruta "normal" per anar a la feina, tenir una estona morta abans d'una cita o fins i tot anar-hi abans per poder fer una batuda prèvia per la zona, programar un matí de dissabte en funció del mapa de geoamagatalls que tens a l'aplicació... Tot això són comportaments que adoptes quan et submergeixes en aquest món, i que de sobte et fan descobrir petits racons que et passarien desapercebuts en condicions normals, ja sigui a la muntanya o enmig de la gran ciutat. A més, cada geoamagatall té una descripció del lloc on es troba (què hi ha o hi havia hagut d'interessant) i se'n poden aprendre coses sorprenents. Cada font pot tenir una història darrere, o bé hi ha noms de carrers amb un significat especial que a la majoria de gent els és desconegut. I no només a prop de casa: anar de vacances i intentar-ne trobar algun també es tota una aventura! I de ben segur que arribareu a indrets pintorescs o si més no curiosos que no surten a les guies.

Un altre dels aspectes que m'ha aportat aquesta activitat és convertir-la en una estona per compartir en parella o amics. Si el company se us hi enganxa, esteu perduts perquè potser fins i tot us superarà en avidesa i no pararà fins a pentinar la zona de dalt a baix! Cada geoamagatall és diferent, el consens i la picardia de cadascú contribueixen al bé comú de trobar el tresor final, i no deixa de ser una activitat més a l'aire lliure. 

I finalment... L'enginy. Hi ha geoamagatalls que són veritables obres d'art, gent que es curra camuflatges (sobretot enmig de la ciutat) per a burlar ésser trobats. De vegades la frustració hi és, i decideixes tornar-hi un altre dia, ja que es converteix en un afer personal. Però si el tens davant dels nassos, si és evidentíssim, i al final el trobes... Només pots fer que aplaudir i pensar: què bo que és aquest! I tot això per a què? Només per jugar contra gent d'arreu, de tot el món. Un gran joc a gran escala. Per entreteniment. Sense cap altra pretensió. 

[Possible spoiler de geoamagatalls]

A continuació us penjo algunes imatges de contenidors que he trobat per l'àrea metropolitana. Veureu que poden ser de diferents mides, més o menys camuflats amb l'entorn, etc. Alguns són "del montón", d'altres veritables obres d'art. Amb més de 100 catxés al sac, potser ja va éssent hora que intenti amagar-ne un jo!